M’alegra que tinguem una finestreta per comunicar-nos, el joves sou la nova llavor, en vosaltres estan les idees futures. M’haveu vist des de petits i en la vostra memòria soc el passat, ja un record a la vora de ser sepultat. L’ofici que vaig triar ha fet de mi l’aparença d’una columna de pedra, un pou de mormols que s’oculten..., en fi, una despulla humana que tremola davant les llums de l’alba. Mai he gaudit de mans fines ni he vestit robes de cal Queralt com altre escultors, com havia de tenir-les si en el taller, en un moment em transformava en el retrat mes fidel dels miserables. Però aquesta escala de la vida m’ha fet con soc i no canvio per cap altra figura, aquesta és la que recordareu i tindreu present davant de la meva feina. Penso i m’agradaria que penseu també, que l’aparença no presenta allò que hi ha dins nosaltres, allò que s’amaga a la primera mirada. Som la culminació d’un camí que obrim en la frondositat del bosc, ningú és el guia, ningú ens segueix, estem sols entre llums tènues i tenebres... Aquesta ha estat la meva proposta i aquesta és la meva ànima: una queixa que es desvetlla lentament en el misteri dels dies...
1 comentario:
M’alegra que tinguem una finestreta per comunicar-nos, el joves sou la nova llavor, en vosaltres estan les idees futures. M’haveu vist des de petits i en la vostra memòria soc el passat, ja un record a la vora de ser sepultat.
L’ofici que vaig triar ha fet de mi l’aparença d’una columna de pedra, un pou de mormols que s’oculten..., en fi, una despulla humana que tremola davant les llums de l’alba. Mai he gaudit de mans fines ni he vestit robes de cal Queralt com altre escultors, com havia de tenir-les si en el taller, en un moment em transformava en el retrat mes fidel dels miserables. Però aquesta escala de la vida m’ha fet con soc i no canvio per cap altra figura, aquesta és la que recordareu i tindreu present davant de la meva feina. Penso i m’agradaria que penseu també, que l’aparença no presenta allò que hi ha dins nosaltres, allò que s’amaga a la primera mirada. Som la culminació d’un camí que obrim en la frondositat del bosc, ningú és el guia, ningú ens segueix, estem sols entre llums tènues i tenebres... Aquesta ha estat la meva proposta i aquesta és la meva ànima: una queixa que es desvetlla lentament en el misteri dels dies...
Publicar un comentario